La vivència d’una malaltia greu en la pròpia pell

és com aprendre a caminar per diferents viaranys:

a voltes per camins planers i delicats,

a voltes per indrets costeruts, emboirats o sense sortida.

És tenir l’espasa de Dàmocles a sobre,

sentir la mort propera

o esperar la sanació amb una llum verda intensa.

 

La malaltia m’ha permès redescobrir

la meva passió per anar al taller

a transformar i plasmar totes aquestes vivències:

primer en pintura a l’encàustica, més matèrica i més física,

i després en dibuixos fets amb ploma d’ocell,

com una teràpia lluminosa i alada

 per sanar el meu cos i la meva ànima.

Em deixo portar per l’instint, sense barreres,

jugant amb les limitacions del que m’està passant

 i amb ganes de fer créixer la meva pròpia creativitat.

​

Gemma Molera Marimon

​